L’interior de la província de València en particular la Meseta de Requena –Utiel ha sigut sempre una zona de pas, un lloc situat entre el litoral llevantí i l’altiplà castellà amb una entitat geogràfica i climàtica molt definida. Amb una extensió de més de 1700 km² repartida en nou municipis i una població de quasi 38.000 habitants ens dona una idea de la seua extensió, la més gran de la Comunitat Valenciana, però amb una densitat poblacional escassa i que es concentra en la seua major part en dos nuclis de població, Requena i Utiel.
L’economia comarcal bàsicament continua sent agrícola, predominant el cultiu de la vinya, també l’ametler i l’olivera. Altres cultius com el cereal i l’horta són minoritaris o ja testimonials. La producció de vi i tot el relacionat amb la seua elaboració i comercialització és l’activitat principal d’aquest territori on destaquen els vins de la varietat boval, varietat de raïm negre autòcton d’aquesta comarca.
També és important l’elaboració de caves en el municipi de Requena pel seu volum, el seu auge i l’aportació econòmica en la zona. Existeixen dues denominacions d’origen, una per al vi i una altra per al cava que protegeixen la qualitat d’aquests productes.
En l’actualitat l’activitat vitivinícola ha evolucionat, d’una estructura de cooperativisme veiem com han anat apareixent altres empreses particulars vinculades al món del vi des dels grans cellers a projectes familiars que han diversificat molt la producció de vi millorant considerablement l’elaboració, la qual cosa ha fet que actualment l’oferta de vins elaborats en aquesta zona siga molt àmplia, variada i de qualitat.
Tot això ha repercutit també en una oferta de turisme enològic que funciona molt bé i està en auge en tota la comarca amb la seua repercussió en altres sectors com la restauració, allotjaments, posada en valor del patrimoni cultural i natural etc.
Per ser una zona intermèdia i tradicionalment de pas, tenim influències culturals de totes dues parts, amb un origen castellà medieval que curiosament ens connecta més amb unes arrels vinculades al Sistema Ibèric, Conca, Guadalajara, Sòria etc. que amb la zona de la Manxa, encara que les aportacions poblacionals comarcals més tardans s’han nodrit tradicionalment de les zones pròximes ja siguen de la part de Conca, albaceteña o valenciana. No oblidem que aquesta comarca va pertànyer a la província de Conca fins a 1851 i en l’eclesiàstic fins a 1957, tot això ha conferit un caràcter i idiosincràsia molt particular.
Quant a la gastronomia compartim un poc de tots els territoris circumdants, amb una base de cuina d’interior i influències valencianes sobretot d’alguns productes bàsics. La base alimentosa han sigut els llegums i l’arròs amb una aportació càrnia sobretot del porc, oví i carn de caça. Als plats de clara influència mesetenya com el ajoarriero, morteruelo i gaspatxos hem d’afegir una rica i variada cuina autòctona basada en l’arròs, els llegums i verdures estacionals. Molt important els embotits i tot el relacionat amb el porc. També existeix una rica i variada rebosteria que té com a base la mel, des dels dolços d’origen àrab com el alajú, els d’influència sefardita com totes les variants de “fruites en paella” , passant per tota la varietat de pans beneïts, torrons, massapans fins a una àmplia gamma de dolços de forn.
Aquest article ha sigut redactat per Fernando Moya, president del Centre d’Estudis Requenenses i membre de la junta directiva del GAL RURABLE.
