Bajoca d’Entrellaça de Yátova: Llegum Tradicional Valencià i Olla d’Herbes

Aprén sobre el seu cultiu entre dacsa, el seu sabor únic i el seu ús en plats típics com l'olla d'herbes.

Descobreix la bajoca d’entrellaça de Yátova, un llegum tradicional valencià. Aprén sobre el seu cultiu entre dacsa, el seu sabor únic i el seu ús en plats típics com l’olla d’herbes.

La bajoca d’entrellaça de Yátova és un llegum tradicional valenciana cultivada històricament a Iàtova i en altres municipis de la Foia de Bunyol. Aquesta varietat rep el seu nom per la seua característica forma de cultiu: la bajoca creix grimpant per la dacsa —denominada “aza” a Yátova— que serveix de suport natural, al mateix temps que aporta nitrogen al sòl, funcionant com a fertilitzant natural. Aquest sistema ancestral combina eficiència i sostenibilitat, optimitzant l’espai agrícola i conservant la biodiversitat local mentre manté vives pràctiques agrícoles tradicionals.

Sabor i color únics en la gastronomia de Yátova

La bajoca d’entrellaça destaca pel seu color blanquinós amb taques negres i pel seu sabor intens, que tiny de negre els caldos durant la cocció. És un ingredient fonamental en la cuina tradicional de Yátova, present en plats com l’arròs negre de verema, l’arròs amb bledes o el potatge de vella. Entre ells, sobreïx l’olla d’herbes, un guisat que reflecteix l’autosuficiència i el coneixement ancestral de la naturalesa que els envoltava. Aquesta recepta combina la bajoca amb plantes silvestres típiques de la zona, com camarrojas, llengües de pastor, maries o fenoll, mostrant com aprofitaven els recursos naturals que els envoltaven per a nodrir a les seues famílies durant tot l’any.

Conservació de la varietat local i biodiversitat

El cultiu de la bajoca d’entrellaça ha disminuït amb el temps, però gràcies a la col·laboració entre la cooperativa agrícola de Yátova i l’ajuntament, s’estan promovent iniciatives per a recuperar i conservar aquesta varietat local. Apostar per aquests llegums tradicionals no sols permet mantindre la biodiversitat agrícola, sinó que també reforça la identitat cultural i gastronòmica del territori, preservant un patrimoni agrícola i culinari únic per a les futures generacions.

Deixa un comentari

Leave a Comment

Articles relacionats